Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS DEL GLORIOS SANT PEREGRI LACIOS CONFESSOR DEL SAGRAT ORDRE DELS SIRVENTS DE MARIA, VULGO, SERVITAS

Revista de Banyoles
núm.1048, febrer 2021, pp.12-13.

Parlar de Sant Peregrí és parlar d'un sant que ja fa anys que ha desaparegut del santoral de la comarca, i quan dic anys, em refereixo a uns 200 anys. Fou un sant confesor del sagrat ordre dels Servents de Maria, un ordre que va estar present a Banyoles entre 1638 i 1835, any en que, com moltes altres ordres religioses, es varen veure obligats a abandonar la població.
Els únics goigs que he trobat d'aquest sant és un imprès a Girona per Agustí Figaró, y Oliva Estamper en las Ballesterias, els qual va exercir aquest ofici entre 1808 i 1823.

Forlin Ciutat celebrada /// fou vostre patria ditxosa /// [...] Sagrat habit de Servita, /// preneu instat de Maria
Sant Pelegrí Laziosi, també anomenat Pellegrino da Forlí, va néixer a Forli, a la regió italiana d'Emilia-Romagna, entre 1265 i 1266.
Fill únic d'una família benestant, els Laziosi, en els seus anys de joventut va ingressar en un moviment que s'oposava a el papa Martí IV, revoltant-se contra el domini polític de la Santa Seu.
Aquest va ser un moviment, que enfrontà les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà, o el que és el mateix el partit eclesial i partit imperial, en la que els seus partidaris agafaren els noms de güelfs i gibel·lins.
Per aquest motiu el papa, amb l'esperança de fer entrar en raó als seus ciutadans va col·locar la ciutat de Forli en un interdicte espiritual, que va provocar el tancament de les esglésies a la ciutat. Però davant el fracàs d'aquesta mesura, va enviar a Felip Benicio, superior de l'Ordre dels Servents de Maria, com el seu ambaixador personal per intentar portar la pau al municipi. Però lluny d'escoltar les seves ofertes, el delegat papal va ser arrossegat, colpejat amb garrots i apedregat.
Segons s'explica, el mateix Pelegrí va ser uns dels que va bufetejar Felip Benizi quan va arribar a la ciutat de Forlí, però al poc, afligit pel remordiment, el jove es va tirar als seus peus, demanant perdó pel que havia fet, el qual li va ser atorgat amb un somriure per part de Benicio.
A partir d'aquell moment, Pelegrí va canviar d'actitud i va iniciar un procés de conversió, que el va dur a convertir-se en defensor incondicional de Felip Benicio, el qual li va suggerir que anés a pregar a la capella de la Mare de Déu, a la Catedral de la Santa Creu. I va ser, mentre estava pregant, que va tenir una aparició de la Mare de Deu, la qual sostenint a les mans un hàbit negre, com el que portaven els Servents de Maria, li va dir que anés a Siena on trobaria altres homes devots «que es fan dir els meus Servs. Uneix-te a ells».

[...] y ab trenta anys, vostre valor /// no se aplaca, /// ni se inclina
Desprès de l'aparició, amb 30 anys, Pelegrí marxà a Siena, on es va trobar amb els Servents de Maria, els quals li varen donar una càlida benvinguda. Allà va trobar-se de nou amb Felip Benicio que el va vestir cerimoniosament amb l'hàbit religiós.
Un cop ordenat sacerdot, va tornar a Forli on va fundar un monestir dels Servents de Maria. A partir de llavors va intentar cada dia convertir-se en un religiós més fervent. Per expiar els seus pecats, es tractava amb severitat i s'esforçava per ajudar els pobres i els afligits.

De una cama encanceráda, /// sufrireu la dura pena, /// y ab tranquilitat serena, /// sempre la habeu tolleràda /// [...] De la Creu per esta cura /// Jesu-Christ se desclavá, /// y ab lo tacto de sa má /// vostre salú assegúra[...]
Segons diu la tradició, una de les penitències especials que va triar va ser la d'estar de peu mentre no fos necessari estar assegut. No se sap si fou per aquest motiu, però la veritat és que a el cap d'uns anys, va desenvolupar venes varicoses a la cama i després nafres en un peu. Consultats els metges i cirurgians, tots varen coincidir en que se li havia d'amputar la cama.
Arribat el moment, la nit abans de la cirurgia,va passar molt temps en oració. Es va dormir i quan es va despertar les nafres estaven curades a l'igual que el seu peu i la cama. No va ser necessari amputar ni el peu ni la cama.
Per aquesta raó, és invocat per guarir-se de les nafres a les cames i dels tumors cancerígens externs, però cal assenyalar que l'Església catòlica no ho ha proclamat en cap moment d'aquesta manera. Va morir a Forli l'1 de maig de 1345, a la avançada edat de 80 anys, i actualment, el seu cos es conserva incorrupte a l'Església dels Servents de Maria de Forlí, on milers de visitants li reten especial homenatge l'1 de maig de cada any.
Aviat la seva tomba va ser venerada i s´hi van produir guaricions. Finalment va ser canonitzat pel papa Benet XIII l'any 1726.
Se’l representa amb l’hàbit negre dels servites, mostrant una nafra a la cama mentre Crist, baixant de la Creu, se li adreça per abraçar-lo i uns àngels li guareixen la nafra. L’acompanyen insígnies de la Passió i la Bíblia.